Tema 2. Els agents rurals com a policia judicial

Un cos de protecció auxiliar que no té la condició d'agents de l'autoritat

Totes les respostes son correctes

A tot el territori de Catalunya

Llei Orgànica 10/1995 de 23 de Novembre

Ambdós respostes son correctes

Totes les respostes son correctes

Fa referència a l’acció, i d’acord amb el concepte jurídic penal d’acció, aquesta es defineix com a comportament humà, que pot produir-se per acció o omissió, i amb transcendència externa. S’exigeix també que aquest comportament pugui ser evitable, en el sentit que cal una nota de voluntarietat en la conducta del subjecte, qui lliurement decideix actuar d’una determinada manera

Fa referència a la culpabilitat, i exigeix que el fet humà pugui ser imputat al seu autor, bé a títol de dol (fet intencionat) o bé d’imprudència (infracció del deure de diligència). En aquest punt la culpabilitat ha de ser entesa partint de la base de la imputabilitat, entesa com la capacitat per entendre i actuar conforme a dret

Per tal que un fet tingui rellevància penal, s’ha de poder encabir en algunes de les descripcions de conductes o fets contingudes en la llei penal. Així, la tipicitat és l’adequació del fet comès a la descripció que d’aquell fet es fa en la llei penal

Una vegada constatat que un fet és típic, és a dir, que es pot encabir en un tipus penal, és antijurídic sempre que sigui il·lícit, és a dir, contrari a l’ordenament jurídic, circumstància que s’ha de donar quan no hi concorri una causa de justificació prevista per l’ordenament jurídic, ja que si hi concorre, aquesta es pot entendre com una autorització de l’ordenament jurídic per contravenir una norma.

Es refereix al fet que, en abstracte, l’acte humà sigui susceptible de ser castigat amb una pena, amb independència de les circumstàncies concretes que en un supòsit determinat puguin excloure la necessitat d’aplicar-la

Greus, Menys greus, Lleus

La manca d'acció davant d'un deure d'actuar previst legalment

No hi cap la responsabilitat col·lectiva

És un principi rector de la política criminal de l’Estat i deriva de l’especial gravetat de les conseqüències penals i del seu caràcter d’últim recurs dins del sistema de control social i de la comprensió de la pena com un mal justificat únicament per mantenir els pressupòsits necessaris per a la convivència dins la societat

Només l’Estat pot definir la infracció i establir la pena corresponent, que sempre ha de ser mitjançant llei, prèvia a la comissió dels fets, que defineixi els delictes i les penes

El Codi preveu una pena màxima de 20 anys (art.36), tot seguint el corrent doctrinal que afirma la impossibilitat de reinserció social amb penes superiors dels penats

La Constitució, a l’article 25.2, diu que les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat s’orienten cap a la reeducació i la reinserció social

Aquest principi significa que no és possible responsabilitzar d’un fet amb transcendència penal qui hagi actuat sense cap vincle subjectiu amb el fet, això és, sense que hi hagi dol (sense coneixement o previsió del resultat) o sense imprudència (sense haver-ho pogut preveure). En aquest sentit ho preveuen els articles 5 i 10 CP, que estableixen que no hi ha pena sense dol o imprudència i que són delictes les accions i omissions doloses o imprudents penades per la llei

El principi de proporcionalitat de les penes, tal com ha estat desenvolupat per la jurisprudència constitucional, exigeix que hi hagi una adequada ponderació entre el bé o l’interès que es lesiona o es posa en perill, és a dir, la gravetat del delicte, i el bé que es restringeix o del que es priva mitjançant la sanció penal, és a dir, la gravetat de la pena. Aquest principi està vinculat amb diferents preceptes constitucionals, com ara l’article 1, que proclama la llibertat com un valor superior de l’ordenament jurídic; l’article 10, que reconeix la dignitat personal i els drets que li són inherents; l’article 15, que prohibeix la tortura, i l’article 25 que preveu la finalitat de la pena

Aquest principi determina que ningú pot ser sancionat més d’una vegada pel mateix fet i d’acord amb el mateix fonament jurídic. En l’àmbit del dret penal la prohibició d’una doble valoració d’un mateix fet té especial incidència en els casos en què un fet resulti incardinable en diferents preceptes penals, però únicament un d’aquests ha de resultar aplicable, que ha de ser el que resulti susceptible d’englobar tot el contingut del fet amb transcendència penal, i ha de desplaçar l’aplicació dels altres

Aquest principi es tradueix en la responsabilitat personal pels delictes o faltes comesos; ningú no serà penat pels fets d’una altra persona, d’altra banda, a l’àmbit del Dret penal no hi cap la responsabilitat col·lectiva

Constitueix una peça clau del sistema de garanties d’un Estat de Dret, i deriva de l’article 24 CE, el qual reconeix el dret a la presumpció d’innocència, que significa que tota persona té dret a no ser considerada responsable d’un delicte, per molts indicis que hi hagi en contra seva, fins que no es demostri la seva responsabilitat en un procés celebrat amb totes les garanties

Relacionat amb l'article 8.2 CP, és el principi que limita la utilització del dret penal per part de l'Estat, restringint-ne l'ús com a instrument protector de béns jurídics als casos en què altres sectors de l'ordenament jurídic s'han mostrat insuficients per a aquesta finalitat

Aquest principi està relacionat amb el d’intervenció mínima, amb el de subsidiarietat i amb el de proporcionalitat. El principi de subsidiarietat vol dir que només s’aplicarà una pena quan s’hagin esgotat la resta de mesures per a la tutela del bé jurídic atacat

Un Llibre Preliminar i 2 llibres mes

Llibre II

616

Títol XVII (17)

Títol XVI (16)

Article 24.2

20 anys

Presó de 1,6 fins a 4 anys i multa de 12 fins a 24 mesos

Presó de 1,6 fins a 4 anys i multa de 12 fins a 24 mesos

Presó de 6 mesos fins a 3 anys i multa de 12 fins a 24 mesos i en tot cas inhabilitació especial per a professió o ofici per un termini d’1 a 5 anys

Presó de 6 mesos fins a 2 anys i multa de 12 fins a 24 mesos

Presó de 6 mesos fins a 3 anys i multa de 12 fins a 24 mesos

Pena de multa de 3 fins a 18 mesos

Presó de 6 mesos fins a 2 anys i multa de 10 a 14 mesos i inhabilitació especial per a professió o ofici per temps d'1 a 2 anys

Presó de 6 mesos fins a 2 anys i multa de 10 a 14 mesos i inhabilitació especial per a professió o ofici per temps d'1 a 2 anys

Pena que estableix l'article 404 d'aquest codi i a mes presó de 6 mesos fins a 3 anys i multa de 8 a 20 mesos

Presó d'1 fins a 4 anys i multa de 12 a 24 mesos

Presó de 6 mesos fins a 2 anys i multa de 8 a 24 mesos a mes inhabilitació especial per a professió o ofici per temps de 6 mesos a 2 anys

Presó de 4 mesos fins a 2 anys i multa de 8 a 24 mesos a mes inhabilitació especial per a professió o ofici per temps d'1 fins a 3 anys

Multa de 8 a 12 mesos a mes inhabilitació especial per l'exercici del dret de caçar o pescar per temps de 2 fins a 5 anys

Presó de 4 mesos a 2 anys o multa de 8 a 24 mesos i, en qualsevol cas, la d’inhabilitació especial per a professió o ofici i inhabilitació especial per a l’exercici del dret a caçar o pescar per temps d’1 a 3 anys, amb la privació del dret a tenir i portar armes pel mateix període.

de 3 a 18 mesos de presó

De 6 mesos o treballs beneficiaris de la comunitat de 31 a 90 dies

Privació del dret a tenir i portar armes per un temps d'un a quatre anys

Presó de 10 a 20 anys

Presó d'1 a 5 anys i multa de 12 a 18 mesos

Presó de 6 mesos a 2 anys i multa de 6 a 24 mesos

Presó d'1 a 4 anys

No es podria considerar delicte

Cap a la reeducació i la reinserció social