問題一覧
1
Què és l'element transformador per Griffith?
DNA
2
Cuál es la molécula que transporta la información genética en los virus bacteriofagos?
ARN
3
selecciona la definición correcta
Los ácidos nucleicos son polímeros lineales formados por unidades similares, las cuales suelen ser determinados nucleotidos.
4
Un monomero consta de 3 componentes: azúcares (pentosa), un fosfato y una base nitrogenada.
V
5
Los fosfatos se unen al azúcar en posición C5 a través de un enlace éster.
V
6
Las bases nitrogenadas están en posición C1 del fosfato a través de un enlace (beta) glucósidico
F
7
Qué tipos de bases nitrogenadas hay?
Purinas y primidinas
8
Qué dos tipos de azúcares forman parte de los ácidos nucleicos?
Ribosas y desoxiribosas (ARN y ADN respectivamente)
9
La guanina es una primidina
F
10
Escribe las primidinas que podemos encontrar en los ácidos nucleicos
Citosina, Uracil, Timina
11
Escribe las purinas que podemos encontrar en los ácidos nucleicos
Adenina, Guanina
12
Nucleosido = base + azúcar + fosfato
F
13
Nucleotido = base + azúcar + fosfato
V
14
La desoxiadenosina es un nucleosido
V
15
Si la pentosa es una ribosa hablamos de guanosina, si es una desoxiribosa hablamos de desoxiguanosina.
V
16
El ARN tiene Adenina, Guanina, Citosina y Uracil
V
17
A qué se debe la polaridad de la cadena de los ácidos nucleicos?
A que los extremos son diferentes, en el extremos 5' hay un fosfato y en el extremo 3' hay un OH.
18
Qué tipo de enlace une los nucleotidos?
Covalente, fosfodiéster
19
Los nucleotidos están unidos de manera no lineal, por eso se forma la doble hélice
F
20
La doble hélice es la estructura secundaria característica del ADN
V
21
La composición (%) de bases del DNA es siempre constante independientemente de la especie
F
22
La composición (%) de bases en el ADN de cada especie puede variar según las condiciones medioambientales
F
23
El quociente de asimetria es característico de cada individuo
F
24
Las bases nitrogenadas son complementarias entre sí, esto mantiene la composición de bases en el ADN
V
25
Segons el model de Watson i Crick (1953) la doble e
hèlix de l'ADN és levògira i les dues cadenes són antiparal·leles
F
26
Segons el model de Watson i Crick les bases estan orientades cap al interior de l'hèlix, atès que aquestes són hidrofòbiques
V
27
Segons el model de Watson I Crick els esquelets sucre-fosfat estan situats a l'interior, atès que són hidrofòbics
F
28
Les bases es disposen completament perpendiculars a l'eix longitudinal de l'Hèlix
F
29
Hi ha 11 parells de bases per volta, desplaçats 40° els uns dels altres
F
30
Com s'estabilitza la doble hèlix?
Amb ponts d'hidrogen entre els parells de bases enforntades
31
Els ponts d'hidrogen entre bases enfrontades s'estableixen entre primidina - primidina o purins- purina
F
32
la doble hèlix és simètrica
F
33
La doble hèlix és asimètrica i forma dos solcs, això permet la interacció del DNA amb proteïnes o altres cadenes d'àcid nucleic. Són deguts ala diferents angles que formen els enllaços entre les bases
V
34
Els solc que conté més grups exposat i per tant amb el que interaccionen específicament les proteïnes d'Unió al DNA és
solc major
35
La base nitrogenada es pot trobar, respecte del sucre, en conformació anti o sin, la més estable és l'anti
V
36
Els ponts d'hidrogen entre bases es formen en plans completament horitzontals
F
37
D'estructures secundàries de l'ADN només existeix una varietat, A-DNA
F
38
Quines són les característiques de la A- DNA
més compacta, curta i gruixuda, dextrògira
39
Quines són les característiques de la Z-DNA?
més prima, llarga, levògira
40
La A-DNA és la forma afavorida In vitro per la deshidratació. En aquestes condicions és més estable que la B-DNA
V
41
La forma Z-DNA es veu afavorida in vitro per:
altes concentracions de Na+, seqüències polí (CG), mutilació de citocines
42
Tant la doble hèlix de A-DNA com la de Z-DNA són dextrògires
F
43
Com definiries palidrom
repetició invertida de seqüències de DNA que presenta eix de simetria binari.
44
l'ADN polimerasa còpia l'ADN en sentit 5'-3'
V
45
defineix repetició de mirall
repetició especular de seqüències de DNA
46
defineix repetició directa
repetició de seqüències de DNA en cadena (una rere l'altra)
47
L'estructura en forca o llaç es produeix quan dues seqüències iguals autocomolenentàries interaccionen per formar una doble hèlix antiparal·lela i intra-catenaria
V
48
Els hairpin es formen molt freqüentment al RNA
V
49
L'estructura en creu
És la disposició de dos hairpins, un davant l'altre, la qual dóna lloc a una estructura en creu
50
L'H-DNA o triple hèlix de Hoogsteen es forma en regions riques en purins i primidines (CT/GA)
V
51
La formació de la triple hèlix de Hoogsteen està afavorida per medis rics en OH-
F
52
La base complementària de l'uracil
adenina
53
L'ARN presents poques estructures secundàries, la majoria de cops es troba en tires solitaries
F
54
Les cadenes d'àcid nucleic són hidrofíliques, per tant, no són solubles en aigua
F
55
Els àcids nucleics són àcids
V
56
Què atorga la solubilitat als àcids nucleics
els fosfat del d'èster, carregat negativament
57
Quin tipus d'enllaç hidrolitzen Els àcids forts?
enllaços fosfodiester o glicosídics
58
La hidròlisi alcalina no té efecte al DNA, només al RNA
V
59
quin tipus d'enllaç hidrolitzen els àcids febles?
només enllaç glicosídic
60
defineix desnaturalització
fusió del DNA, en què es desfà l'estructura secundària i únicament en queda la primària
61
la desnaturalització es deu al trencament dels ponts d'H, ponts disulfur, etcètera. implica que el DNA passi de doble cadena a cadena senzilla.
V
62
La desnaturalització mai és reversible
F
63
Com es desnaturalitza?
augmentant la temperatura
64
per renaturalitzar
s'ha de disminuir la temperatura
65
Les cadenes d'àcid nucleic són hidrofíliques, per tant, no són solubles en aigua
F
66
el superenrotllament del DNA és la doble hèlix enrotllada helicoidalment sobre sí mateixa formant una superhèlix
V
67
En l'enrotllament plectonèmic la doble hèlix forma solenoides
F
68
En l'enrotllament plectonèmic la doble hèlix forma una superhèlix
V
69
El superenrotllament en forma solenoïdal o plectonèmica NO son intercomvertibles
F
70
La forma plectonèmica permet una major compactació del DNA
V
71
Els plasmidis són molècules d'ADN circular tsncat de doble cadena que están al citoplasma de molts bacteris
V
72
El superenrotllament positiu es genera si la hèlix té menys voltes que el model relaxat. La superhèlix és levògira
F
73
El superenrotllament negatiu es genera quan la doble hèlix té menys voltes I la superhèlix és destròfira
V
74
En els éssers virus les voltes superhelicoidals són positives
F
75
En els éssers vius les voltes superhelicpidals són negatives perquè la doble hèlix del DNA està parcialmente desenrtollada
V
76
En un plasmid el superenrrotllament només pot ser negatiu
F
77
El nombre d'enllaç és el número de voltes que fa la doble cadena
F
78
El nombre d'enllaç (Lk) és el nombre de vegades que dues cadenes del DNA es creuen (no és poden separar sense trencament)
V
79
Tw (twist) fa referència al nombre de girs de les cadenes de doble hèlix
V
80
Wr (writhe) fa referència al nombre de torsions de l'eix de la doble hèlix
V
81
Lk és la resta de Tw - Wr
F
82
Si la cadena no és plega sobre si mateixa Wr = 1
F
83
Writhe pot ser positiu o negatiu, dependrà de cap a on giri la superhèlix
F
84
Ela topoisòmers són estructures que venen de la mateixa molècula de DNA però que canvien xd conformació de més relaxat a més empaquetat
V
85
Els topoisòmers són isòmers estructurals que només es diferencien en una propietat topologia, com el Lk.
V
86
Els topoisòmers no és poden transformar entre si
F
87
Les topoisomerases interconverteixen topoisomers
V
88
Les topoisomerases poden augmentar o disminuir el grau d'enrotllament
V
89
Les isomerases de tipus I tallen dues cadenes de la molècula a la vegada (en un cop)
F
90
Les topoisomerases de tipus I i II en eucariotes eliminen el superenrotllament negatiu
F
91
En eucariotes la topoisomerasa de tipus I també pot introduir superenrotllaments negatius
V
92
Les topoisomerases de tipus I únicament trenquen una de les cadenes de DNA
V
93
En cada cicle catalític de topoisomerases tipus I disminueix el Lk 1 unitat
F
94
Les topoisomerases d'eucariotes generen superenrotllament negatiu
F
95
Topoisomerases tipus I compacten DNA i tipus II relaxen
F
96
Amb les topoisomerases tipus II després de cada cicle catalític augmenta el Lk en 2 unitats
F
97
Hi ha una correlació directa entre la mida del genoma i el nombre de gens
F
98
El genoma de procariotes és RNA compactat en una zona central del citoplasma
F
99
en procariotes l'estructura del genoma es coneix com nucleoide
V
100
les seqüències diana són curtes i palindròmiques
V
FISIO BLOC I - BLOC III (T1 - T5 1/2) ●
FISIO BLOC I - BLOC III (T1 - T5 1/2) ●
María Ballesteros · 100問 · 2年前FISIO BLOC I - BLOC III (T1 - T5 1/2) ●
FISIO BLOC I - BLOC III (T1 - T5 1/2) ●
100問 • 2年前IMMUNO 1R PARCIAL (1)
IMMUNO 1R PARCIAL (1)
María Ballesteros · 100問 · 2年前IMMUNO 1R PARCIAL (1)
IMMUNO 1R PARCIAL (1)
100問 • 2年前FISIO BLOC III (T5 - T7) ●
FISIO BLOC III (T5 - T7) ●
María Ballesteros · 47問 · 2年前FISIO BLOC III (T5 - T7) ●
FISIO BLOC III (T5 - T7) ●
47問 • 2年前IMMUNO 1r PARCIAL (2)
IMMUNO 1r PARCIAL (2)
María Ballesteros · 100問 · 2年前IMMUNO 1r PARCIAL (2)
IMMUNO 1r PARCIAL (2)
100問 • 2年前FISIO BLOC IV (T8 - T12) ■
FISIO BLOC IV (T8 - T12) ■
María Ballesteros · 100問 · 2年前FISIO BLOC IV (T8 - T12) ■
FISIO BLOC IV (T8 - T12) ■
100問 • 2年前1R PACIAL (2) (Tema 1.3 - tema 2d)
1R PACIAL (2) (Tema 1.3 - tema 2d)
María Ballesteros · 64問 · 2年前1R PACIAL (2) (Tema 1.3 - tema 2d)
1R PACIAL (2) (Tema 1.3 - tema 2d)
64問 • 2年前IMMUNO 1R PARCIAL (3)
IMMUNO 1R PARCIAL (3)
María Ballesteros · 32問 · 2年前IMMUNO 1R PARCIAL (3)
IMMUNO 1R PARCIAL (3)
32問 • 2年前FISIO BLOC IV (T11-T12) ■
FISIO BLOC IV (T11-T12) ■
María Ballesteros · 27問 · 2年前FISIO BLOC IV (T11-T12) ■
FISIO BLOC IV (T11-T12) ■
27問 • 2年前問題一覧
1
Què és l'element transformador per Griffith?
DNA
2
Cuál es la molécula que transporta la información genética en los virus bacteriofagos?
ARN
3
selecciona la definición correcta
Los ácidos nucleicos son polímeros lineales formados por unidades similares, las cuales suelen ser determinados nucleotidos.
4
Un monomero consta de 3 componentes: azúcares (pentosa), un fosfato y una base nitrogenada.
V
5
Los fosfatos se unen al azúcar en posición C5 a través de un enlace éster.
V
6
Las bases nitrogenadas están en posición C1 del fosfato a través de un enlace (beta) glucósidico
F
7
Qué tipos de bases nitrogenadas hay?
Purinas y primidinas
8
Qué dos tipos de azúcares forman parte de los ácidos nucleicos?
Ribosas y desoxiribosas (ARN y ADN respectivamente)
9
La guanina es una primidina
F
10
Escribe las primidinas que podemos encontrar en los ácidos nucleicos
Citosina, Uracil, Timina
11
Escribe las purinas que podemos encontrar en los ácidos nucleicos
Adenina, Guanina
12
Nucleosido = base + azúcar + fosfato
F
13
Nucleotido = base + azúcar + fosfato
V
14
La desoxiadenosina es un nucleosido
V
15
Si la pentosa es una ribosa hablamos de guanosina, si es una desoxiribosa hablamos de desoxiguanosina.
V
16
El ARN tiene Adenina, Guanina, Citosina y Uracil
V
17
A qué se debe la polaridad de la cadena de los ácidos nucleicos?
A que los extremos son diferentes, en el extremos 5' hay un fosfato y en el extremo 3' hay un OH.
18
Qué tipo de enlace une los nucleotidos?
Covalente, fosfodiéster
19
Los nucleotidos están unidos de manera no lineal, por eso se forma la doble hélice
F
20
La doble hélice es la estructura secundaria característica del ADN
V
21
La composición (%) de bases del DNA es siempre constante independientemente de la especie
F
22
La composición (%) de bases en el ADN de cada especie puede variar según las condiciones medioambientales
F
23
El quociente de asimetria es característico de cada individuo
F
24
Las bases nitrogenadas son complementarias entre sí, esto mantiene la composición de bases en el ADN
V
25
Segons el model de Watson i Crick (1953) la doble e
hèlix de l'ADN és levògira i les dues cadenes són antiparal·leles
F
26
Segons el model de Watson i Crick les bases estan orientades cap al interior de l'hèlix, atès que aquestes són hidrofòbiques
V
27
Segons el model de Watson I Crick els esquelets sucre-fosfat estan situats a l'interior, atès que són hidrofòbics
F
28
Les bases es disposen completament perpendiculars a l'eix longitudinal de l'Hèlix
F
29
Hi ha 11 parells de bases per volta, desplaçats 40° els uns dels altres
F
30
Com s'estabilitza la doble hèlix?
Amb ponts d'hidrogen entre els parells de bases enforntades
31
Els ponts d'hidrogen entre bases enfrontades s'estableixen entre primidina - primidina o purins- purina
F
32
la doble hèlix és simètrica
F
33
La doble hèlix és asimètrica i forma dos solcs, això permet la interacció del DNA amb proteïnes o altres cadenes d'àcid nucleic. Són deguts ala diferents angles que formen els enllaços entre les bases
V
34
Els solc que conté més grups exposat i per tant amb el que interaccionen específicament les proteïnes d'Unió al DNA és
solc major
35
La base nitrogenada es pot trobar, respecte del sucre, en conformació anti o sin, la més estable és l'anti
V
36
Els ponts d'hidrogen entre bases es formen en plans completament horitzontals
F
37
D'estructures secundàries de l'ADN només existeix una varietat, A-DNA
F
38
Quines són les característiques de la A- DNA
més compacta, curta i gruixuda, dextrògira
39
Quines són les característiques de la Z-DNA?
més prima, llarga, levògira
40
La A-DNA és la forma afavorida In vitro per la deshidratació. En aquestes condicions és més estable que la B-DNA
V
41
La forma Z-DNA es veu afavorida in vitro per:
altes concentracions de Na+, seqüències polí (CG), mutilació de citocines
42
Tant la doble hèlix de A-DNA com la de Z-DNA són dextrògires
F
43
Com definiries palidrom
repetició invertida de seqüències de DNA que presenta eix de simetria binari.
44
l'ADN polimerasa còpia l'ADN en sentit 5'-3'
V
45
defineix repetició de mirall
repetició especular de seqüències de DNA
46
defineix repetició directa
repetició de seqüències de DNA en cadena (una rere l'altra)
47
L'estructura en forca o llaç es produeix quan dues seqüències iguals autocomolenentàries interaccionen per formar una doble hèlix antiparal·lela i intra-catenaria
V
48
Els hairpin es formen molt freqüentment al RNA
V
49
L'estructura en creu
És la disposició de dos hairpins, un davant l'altre, la qual dóna lloc a una estructura en creu
50
L'H-DNA o triple hèlix de Hoogsteen es forma en regions riques en purins i primidines (CT/GA)
V
51
La formació de la triple hèlix de Hoogsteen està afavorida per medis rics en OH-
F
52
La base complementària de l'uracil
adenina
53
L'ARN presents poques estructures secundàries, la majoria de cops es troba en tires solitaries
F
54
Les cadenes d'àcid nucleic són hidrofíliques, per tant, no són solubles en aigua
F
55
Els àcids nucleics són àcids
V
56
Què atorga la solubilitat als àcids nucleics
els fosfat del d'èster, carregat negativament
57
Quin tipus d'enllaç hidrolitzen Els àcids forts?
enllaços fosfodiester o glicosídics
58
La hidròlisi alcalina no té efecte al DNA, només al RNA
V
59
quin tipus d'enllaç hidrolitzen els àcids febles?
només enllaç glicosídic
60
defineix desnaturalització
fusió del DNA, en què es desfà l'estructura secundària i únicament en queda la primària
61
la desnaturalització es deu al trencament dels ponts d'H, ponts disulfur, etcètera. implica que el DNA passi de doble cadena a cadena senzilla.
V
62
La desnaturalització mai és reversible
F
63
Com es desnaturalitza?
augmentant la temperatura
64
per renaturalitzar
s'ha de disminuir la temperatura
65
Les cadenes d'àcid nucleic són hidrofíliques, per tant, no són solubles en aigua
F
66
el superenrotllament del DNA és la doble hèlix enrotllada helicoidalment sobre sí mateixa formant una superhèlix
V
67
En l'enrotllament plectonèmic la doble hèlix forma solenoides
F
68
En l'enrotllament plectonèmic la doble hèlix forma una superhèlix
V
69
El superenrotllament en forma solenoïdal o plectonèmica NO son intercomvertibles
F
70
La forma plectonèmica permet una major compactació del DNA
V
71
Els plasmidis són molècules d'ADN circular tsncat de doble cadena que están al citoplasma de molts bacteris
V
72
El superenrotllament positiu es genera si la hèlix té menys voltes que el model relaxat. La superhèlix és levògira
F
73
El superenrotllament negatiu es genera quan la doble hèlix té menys voltes I la superhèlix és destròfira
V
74
En els éssers virus les voltes superhelicoidals són positives
F
75
En els éssers vius les voltes superhelicpidals són negatives perquè la doble hèlix del DNA està parcialmente desenrtollada
V
76
En un plasmid el superenrrotllament només pot ser negatiu
F
77
El nombre d'enllaç és el número de voltes que fa la doble cadena
F
78
El nombre d'enllaç (Lk) és el nombre de vegades que dues cadenes del DNA es creuen (no és poden separar sense trencament)
V
79
Tw (twist) fa referència al nombre de girs de les cadenes de doble hèlix
V
80
Wr (writhe) fa referència al nombre de torsions de l'eix de la doble hèlix
V
81
Lk és la resta de Tw - Wr
F
82
Si la cadena no és plega sobre si mateixa Wr = 1
F
83
Writhe pot ser positiu o negatiu, dependrà de cap a on giri la superhèlix
F
84
Ela topoisòmers són estructures que venen de la mateixa molècula de DNA però que canvien xd conformació de més relaxat a més empaquetat
V
85
Els topoisòmers són isòmers estructurals que només es diferencien en una propietat topologia, com el Lk.
V
86
Els topoisòmers no és poden transformar entre si
F
87
Les topoisomerases interconverteixen topoisomers
V
88
Les topoisomerases poden augmentar o disminuir el grau d'enrotllament
V
89
Les isomerases de tipus I tallen dues cadenes de la molècula a la vegada (en un cop)
F
90
Les topoisomerases de tipus I i II en eucariotes eliminen el superenrotllament negatiu
F
91
En eucariotes la topoisomerasa de tipus I també pot introduir superenrotllaments negatius
V
92
Les topoisomerases de tipus I únicament trenquen una de les cadenes de DNA
V
93
En cada cicle catalític de topoisomerases tipus I disminueix el Lk 1 unitat
F
94
Les topoisomerases d'eucariotes generen superenrotllament negatiu
F
95
Topoisomerases tipus I compacten DNA i tipus II relaxen
F
96
Amb les topoisomerases tipus II després de cada cicle catalític augmenta el Lk en 2 unitats
F
97
Hi ha una correlació directa entre la mida del genoma i el nombre de gens
F
98
El genoma de procariotes és RNA compactat en una zona central del citoplasma
F
99
en procariotes l'estructura del genoma es coneix com nucleoide
V
100
les seqüències diana són curtes i palindròmiques
V